ELS TRANSGÈNICS

Actualment, els aliments transgènics han augmentat considerablement en els camps de conreu de Catalunya. Però no són gaire acceptats per la societat i les persones en mengen molt poc. Els que si que en mengen són els animals de granja i altres animals que estan destinats a ser menjats per nosaltres, per tant, les persones també acabem menjant-ne indirectament.

Un dels principals conreus és el blat de moro, que està afectat per un corc que se’l menja i és per aquest motiu que es produeixen molts blats de moro transgènics.
En el procés de creació del blat de moro transgènic s’agafa una seqüència d’ADN de toxina i s’introdueix a la cadena d’ADN del blat de moro aconseguint així un blat de moro transgènic i sense el problema dels corcs.

Un dels principals problemes que hi ha amb els transgènics és que si dos camps (un de conreu transgènic i l’altre normal) estan separats per poca distància, el cam amb el conreu normal pot quedar “infectat” i passar a ser un camp amb conreu transgènic. Conrear els conreus en èpoques diferents i mantenir una distància de seguretat són dos dels mètodes que es poden utilitzar. Però malgrat aquestes precaucions, molts cops els aliments que surten d’aquests camps s’etiqueten com a transgènics pel tant per cent d’aliment transgènic que contenen. Tot i això, hi ha països com Amèrica que no estan obligats a etiquetar els productes transgènics, i en la majoria de països europeus si.

Això són uns dels motius pels quals els productes 100% ecològics tenen un cost tan elevat, perquè és molt dificultós de torbar-ne degut a l’augment de camps de conreu transgènic.

Però no tot són crítiques pel que fa als transgènics ja que són molt útils per curar i prevenir malalties i no són perjudicials pel nostre organisme.

LES EFEMÈRIDES DE L'AGUSTÍ (331)

Penicil·lina: substància antibiòtica extreta de cultius de floridures descobert pel biòleg i bacteriòleg Alexander Fleming.

Bacteriòleg: persona que estudia les bactèries o que es dedica professionalment a això.

Antibiòtics: substància química produïda per un ésser viu o fabricada per síntesi que es capaç de impedir el desenvolupament de certs microorganismes patògens o de causar la seva mort.

Infeccions: penetració i desenvolupament de gèrmens patògens en el organisme.

Medicina: ciència que estudia el cos humà, les malalties i curacions.

Fàrmac: medicament.

Eubacteri: Bacteri que no és cianòfit ni arqueobacteri.

Anafilàctic: En medicina, que es caracteritza per una sensibilització extrema o anormal a una proteïna que li és estranya.

Pèptid: compost polímer o proteïna format per la unió de dos o mes molècules d’aminoàcids.

Bacteri: microorganisme unicel·lular, sense nucli, definit per una membrana. Intervé en processos com la fermentació i és el causant d’algunes malalties..

Bactericida: que destrueix les bactèries.

Paret bacteriana: composició de mureïna, que està formada per cadenes de polisacàrids entrecreuats per pèptids inusuals que contenen aminoàcids.

Fongs: regne d’organismes de cèl·lules eucariotes, de digestió externa i pluricel·lulars.

Medi de cultiu: líquid o gel dissenyat per fer de suport de creixement de microorganismes, cèl·lules o petites plantes.

Fermentació: procés químic en el qual es formen els alcohols i àcids orgànics a partir dels sucres per mitjà dels ferments.

Al·lèrgies: resposta exagerada de l’organisme quan entra en contacte amb unes substàncies determinades provinents de l’exterior.

 Antibacterià: medicament que inhibeix el creixement dels bacteris o els elimina sense pràcticament causar lesions a l’organisme infectat.

Antídot: substància que contraresta els efectes d’un verí.

Enverinament: introducció o aplicació d’un verí a un organisme viu.

Aminoàcids: Molècules que contenen un grup carboxil i un amino, són variats i diversos químicament.

GATTACA

Vincent, és una persona amb una baixa nota genètica i té un germà que es diu Antón amb superior nota. Durant la seva infància, Vincent fa carreres de natació amb el seu germà per poder aconseguir ser millor que ell. Quan són uns adolescents el supera, i des d'aquí veu, com pot aconseguir moltes més coses en la seva vida de les que ha aconseguit. Vincent es posa a treballar en una empresa de neteja. Neteja en una organització anomenada Gattaca, on es necessiten les notes genètiques més altes per entrar. Ell troba a una persona amb una nota molt alta i es fa passar per ell, a canvi de donar-li un percentatge del que ell guanyés. Vincent ara anomenat Gerome, aconsegueix entrar a Gattaca, després de passar una revisió mèdica amb el material genètic que li dóna Gerome. Poc després es produeix un assassinat, en el qual es troba una pestanya de Vincent. A partir d'aquí, hi ha nombroses revisions als membres de Gattaca, per aconseguir trobar l'autor de l'assassinat.

Vincent li pregunta al veritable Gerome perquè és minusvàlid. Aquest li explica, que després de ser vençut per primera vegada en una competició i aconseguir la medalla de plata, entra en una depressió i intenta suïcidar posant-se davant d'un cotxe, però falla quedant minusvàlid.


Vincent té una relació amb Irene, i després d'assabentar-se de l'engany que el li havia fet, ella segueix enamorada d'ell. Es descobreix al veritable assassí, i Antón que és policia, descobreix els plans del seu germà i decideix detenir-lo. Vincent decideix fer una altra carrera, i el derrota de nou, després de tornar a salvar a Antón, deixa que faci el seu somni realitat no detenint-lo. Vincent es prepara per pujar al coet però quan passa la revisió mèdica dóna negatiu, i davant la seva sorpresa, el metge es fa el dissimulat i el deixa passar, pel fet que aquest havia tingut un fill amb el que li havien enganyat els genetistes. Així que Vincent aconsegueix el que tant esperava, ser astrronautra. Mentre que Vincent s'enlaira, Gerome es suicida cremant-se amb la seva medalla al forn.

CONCLUSIONS

En la realització d'aquest treball he vist clarament que els gens es transmeten de manera independent, i encara que en alguns parents meus només se'ls manifesti el gen dominant, en el seu interior també tenen l'altre material genètic que li han trasmès, el que no manifesta. Tinc semblances amb parents llunyans i diferències amb parents propers, però també tinc moltes semblances amb algun parent proper, així que això és casualitat. Pots assemblar-te molt amb un parent llunyà i tenir moltes diferències amb els teus pares i la teva germana, així doncs això no influeix, ja que pots heredar material genètic d'un parent llunyà i que sigui manifestat en el teu físic.

SISENA IMATGE

Aquesta és la meva cosina Teresa. No s'aprecia molt bé el seu físic en la fotografia ja que està montant a cavall. És la parenta amb la qual tinc l'edat més semblant, només ens portem un any. Som molt semblant en el caràcter i en els gests de la cara i el somriure sobretot. Tenim aspectes de la cara molt semblants. Les diferències són la pigmentació dels ulls, ja que els té negres. Una altre cosa que ens diferència és el color del cabell, que també el té negre.

CINQUENA IMATGE

En aquesta foto hi tenim 2 nenes i 1 nen, el meu cosí és el nen, en Joan. Amb aquest cosí meu també hi tinc una mica de semblança. Per començar, té la mateixa pigmentació d'ulls que jo, pot ser una mica més clars. Ell és més ros que jo, jo ara la seva edat era una mica ros, però ell ho és totalment i té el cabell molt clar, cosa que ens diferència. Tenim un caràcter bastant oposat i les faccions de la cara també són força diferents, fins i tot les orelles. És un dels meus parents amb els qual hi tinc més diferències.

CUARTA IMATGE

En aquesta imatge hi tenim el meu tiet Ramón de ja fa uns anys. A la fotografia no es pot apreciar bé els seus caràcters però és amb un dels parents que tinc més semblances. Sobretot en el caràcter, al qual hi coincidim molt. La pigmentació dels ulls és la mateixa, els meus pares diuen que és la persona del qual ho he heredat. Pel que fa al color de cabell també tenim el mateix però el seu és llis, al contrari que el meu. La meva mare troba que tenim la mateixa forma de fer les coses i de les mirades i gests de la cara. El somriure també és molt similar al meu.

TERCERA IMATGE

Aquests som la meva germana Cristina i jo. Som germans però no ens assemblem gaire. Sobretot en el caràcter, on som molt diferents. En la pigmentació dels ulls som motl diferents, jo verds i ella marró fosc. Amb el cabell ja som més semblants ja que el tenim una mica arrissat i de pigmentació similar. Pel que fa a la cara som una mica semblants en alguns aspectes. Els gests com de riure i algunes formes de mirar són molt semblants, i també tenim unes quantes pigues, que ens fa ser més semblants.

SEGONA IMATGE

Aquests som el meu cosí Pau i jo. A simple vista no es veu la semblança ja que hi ha una diferència d'edat important. Segons els meus pares i els meus parents ens assemblem molt. Quan jo era petit com ell, tenia el mateix nas i el somriure i la part de la boca també. Una de les diferències importants és la pigmentació dels ulls, jo els tenia blaus i ell els té marrons. Amb la pigmentació del cabell passa algo semblant, jo era més ros que ell.

PRIMERA IMATGE

Aquest sóc jo, i a partir d'aquesta imatge meva faré les comparacions amb els meus parents.

Australopithecus boisei

Era un homínid fòssil del gènere Australopithecus les restes del qual, trobades a Tanzània l’any 1957, daten que va existir fa uns 2,6 milions d’anys (aquesta espècie perdurà, aproximadament, fins fa 1,2 milions d’anys).

 Aquest homínid presentava un crani d’uns 500cc de capacitat, el cabell el tenia en forma de cresta, el frontal era aixafat i se li ressaltaven uns pòmuls molt sobresortints.

Era de dents amples i petites, per rosegar i mastegar herba, de manera que era herbívor. La seva dentadura estava adaptada als vegetals durs i propis de la sabana.

L'origen de la vida i l'origen de l'ésser humà

Creacionisme

1.Que defensen els creacionistes? Els creacionistes són aquelles persones que creuen i defensen que l’univers i totes les coses han estat creades per un creador, Déu.

3.En el text anterior es refereixen al museu com un temple de fonamentalisme cristià. Explica a què es pot referir aquest concepte. Es refereix a que el museu serà un lloc on s’exposaràn les teories del creacionisme i els ideals del cristianimse, i fins i tot, intentaràn demostrar que les altres teories com la de Darwin són falses.

4.Aporta alguna reflexió personal sobre els riscos que suposa el creacionisme, i la influència que podria tenir en l’evolució i el desenvolupament de la societat internacional. Crec que si el creacionisme influeix en la societat serà d’una certa gravetat ja que les futures generacions tindràn una inculutura important al desconèixer o no creure en les altres teories i pensar que el creacionisme es una teoria correcte. Això afectaria al desenvolupament de la societat internacional ja que arribaria un punt que la gent pensaria que tot ha estat creat per Déu i acabarien creient en la religió cristiana.

ADN neandertal

1. El text planteja una qüestió gairebé de ciència ficció, en referir-se a la lectura actual del genoma neandertal sencer. Cerca a Internet alguna explicació a aquest fet, sobre la manera que tenen els científics d’investigar-ho. La idea del projecte, anomenat Projecte Genoma Neandertal, consistia en seqüenciar la totalitat de la informació genètica dels neandertals. Per això, es va extreure primerament l’ADN mitocondrial dels fòssils neandertals i després l’ADN nuclear quant es va evitar la contaminació humana actual. Posteriorment es van comparar els dos genomes sencers, els dels neandertals i els dels humans actuals.

2.Busca també per la xarxa les característiques que se suposa que diferenciaven el comportament i l’estil de vida de neandertals i Homo sapiens, i que alguns científics apunten com  una de les causes de l’extinció dels primers. Els neandertals eren de boscos oberts o sabanes, tenien una dieta poc variada, tenien un comportament agressiu i no tenien una comunicació com la del Homo sapiens. En canvi els Homo sapiens eren més d’estepa perquè ja hi estaven acostumats i les seves dietes eren més variades i a més es comunicaven. La qual cosa podia significar que els neandertals s’extingissin a causa de canvis climàtics i de la falta d’alimentació, ja que no menjaven aliments que es podien conservar. A més, la falta de comunicació entre ells els dificultava la caça i en general, la supervivència.

El registre molecular de l'evolució

Amb les modernes tècniques en biologia molecular és possible estudiar l'evolució en el nivell més íntim en què es produeix: l'ADN.

L'ADN conté informació sobre la història evolutiva de l'organisme, pel fet que els gens canvien per mutacions. Atès que l'evolució té lloc pas a pas, el nombre de substitucions en l'ADN reflecteix la durada del període evolutiu corresponent.

El nombre de diferències en les cadenes d'ADN o de proteïnes és proporcinal a la distància evolutiva existent entre les espècies corresponents.

Els estudis moleculars tenen avantatges notables sobre l'anatomia comprada i altres disciplines clàssiques:

1. La informació és més fàcil de quantificar: el nombre d'elements diferents pot ser exactament determinat comparant les cadenes d'ADN o de proteïna entre dues espècies.

2. És possible fer comparacions entre individus molt diversos. L'anatomia comprada és totalment inadequada per a determinar el grau de diferenciació entre espècies molt diferents, però és perfectament possible mesurar les seves diferències en una molècula determinada.

3. El nombre de característiques que es pot comparar és quasi il limitat. Una persona té 3.000 milions de nucleòtids en el genoma, que poden constituir entre 30.000 i 100.000 gens diferents. Només cal estudiar un nombre gran de gens per arribar a conclusions més precises.

Els oligoelements

Els oligoelements són bioelements presents en poques quantitats (menys d'un 0,1%) en els éssers vius i tant la seva absència com una concentració per sobre del seu nivell característic pot ser perjudicial per a l'organisme, arribant a ser hepatotòxics.

Els següents elements són considerats com oligoelements:

Bor. Manteniment de l'estructura de la paret cel·lular en els vegetals.
Crom. Potencia l'acció de la insulina i afavoreix l'entrada de glucosa a les cèl·lules. El seu contingut en els òrgans del cos decreix amb l'edat. Els créixens, les algues, les carns magres, les hortalisses, les olives i els cítrics (taronges, llimones, aranges, etc.), El fetge i els ronyons són excel·lents proveïdors de crom.
Cobalt. Component central de la vitamina B12.
Coure. Estimula el sistema immunitari. Podem obtenir-lo en els vegetals verds, el peix, els pèsols, les llenties, el fetge, els mol·luscs i els crustacis.
Fluor. S'acumula en ossos i dents donant-los una major resistència.
Ferro. Forma part de la molècula d'hemoglobina i dels citocroms que formen part de la cadena respiratòria. La seva facilitat per oxidar-li permet transportar oxigen a través de la sang combinant-se amb l'hemoglobina per formar l'oxihemoglobina. Es necessita en quantitats mínimes perquè es reutilitza, no s'elimina. La seva falta provoca anèmia.
Manganès. El manganès té un paper tant estructural com enzimàtic. És present a diferents enzims, destacant el superòxid dismutasa de manganès (Mn-SOD), que catalitza la dismutació de superòxids.
Molibdè. Es troba en una quantitat important en l'aigua de mar en forma de molibdats (MoO42-), i els éssers vius poden absorbir fàcilment d'aquesta manera. Té la funció de transferir àtoms d'oxigen a l'aigua.
Níquel.
Seleni. El diòxid de seleni és un catalitzador adequat per a l'oxidació, hidrogenació i deshidrogenació de compostos orgànics.
Silici
Vanadi. El vanadi és un element essencial en alguns organismes. En humans no està demostrada la seva essencialitat, encara que existeixen compostos de vanadi que imiten i potencien l'activitat de la insulina.
Iode. El iode és un element químic essencial. La glàndula tiroide fabrica les hormones tiroxina i triiodotironina, que contenen iode.
Zinc. El zinc és un element químic essencial per a les persones: intervé en el metabolisme de proteïnes i àcids nucleics, estimula l'activitat d’ aproximadament 100 enzims, col·labora en el bon funcionament del sistema immunitari, és necessari per a la cicatrització de les ferides, intervé en les percepcions del gust i l'olfacte i en la síntesi de l'ADN.
Per a altres elements, com el liti, l'estany o el cadmi, el seu essencialitat no està totalment acceptada, fins i tot de l'anterior llista no està clara la essencialitat del brom i el bor.

Hi ha altres elements que estan en una major quantitat en els éssers humans, per la qual cosa no se'ls anomena elements traça. En ordre d'abundància (en pes) en el cos humà: sofre, potassi, sodi, clor i magnesi.

Resum de la pel·lícula

Aquest documental s'anomena: "El cos humà, una màquina fascinant".

En aquesta pel·lícula/documental ens parlen sobre lo fascinant que es el cos humà.
Tot i que està ple de forats, està format per més de 70 litres d’aigua. Ens dona les dades que són més impactants com la quantitat de proteïnes, de carboni i de fòsfor que té. És l’estructura més complexa que hi ha en tota la Terra.

Durant la vida respirem uns 10 milions de globus plens d’oxigen, ingerim més de 30 tonalades de menjar. Al centre del cos tenim una estructura molt forta però alhora molt lleugera. L’esquelet humà està format per 206 ossos i és una estructura que protegeix els delicats òrgans. L'òrgan més vulnerable és el cervell i està protegit per 26 ossos soldats entre si que formen un casc protector. Els ossos més durs i resistents, però lleugers com el fèmor són els que millor funcionen. Van fer servir l'exemple del fèmor per constuir la torre eiffel. Els ossos produeixen una capa per protegir-se dels cops i es remodelen per ser més resistents. La pell és l'òrgan més gran. És flexible, adaptable i manté el cos fred. Gràcies a la suor el cos es mané fred i així no fa mal als òrgans. La pell quan té falta de col·lagen es debilita.

 El centre de l'equilibri està a l'interior de l'orella i és l'encarregat de l'equilibri. Quan estem a l'espai exterior sense gravetat l'equilibri deixa de funcionar i el cos canvia i s'adapta. Quan els astronautes tornen de l'espai tenen problemes amb l'equilibri. L'oïda és el més afectat de la ingravidesa. Estan estudiant això per fer una missió cap a Mart sense desorientar-se.

La mà és una estructura molt important amb molta mobilitat i molt versàtil. Però no sempre ha sigut així. Ha anat evolucionant al llarg del temps. La NASA ha construït una mà robòtica que casi fa el mateix que una mà humana.

Aquest documental segueix però aquest es el resum del tros que vam veure a classe. Això es tot, gràcies per la vostre atenció.

Atentament, Roger Mas.

Presentació

Benvinguts al meu blog!

 

Hola, primer de tot m'agradaria presentar-me, em dic Roger Mas i sóc el creador d'aquest blog que a partir d'ara portaré. Sóc un alumne de l'IES Domènec Perramon. La finalitat per la qual aquest blog ha sigut creat és per realitzar treballs i altres tasques de l'assignatura de Ciències per al món contemporani. Espero que seguiu amb entusiasme les meves tasques i us agradi el treball que faig en aquest bloc.

Gràcies,

Atentament, Roger Mas.